Continguts Metodologia i Avaluació Ciutadania

SEQÜÈNCIA DETALLADA DELS CONTINGUTS AL LLARG DEL CURS

Bloc 1. Continguts comuns

Þ    Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats i capacitat per acceptar les opinions de les altres persones.

Þ    Pràctica del diàleg com a estratègia per abordar els conflictes de manera no violenta.

Þ    Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats. Preparació i realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat, amb una actitud de compromís per millorar-la.

Þ    Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades pels mitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

        

Bloc 2. Relacions interpersonals i participación

Þ    Autonomia personal i relacions interpersonals. Afectes i emocions.

Þ    Les relacions humanes: relacions entre homes i dones i relacions intergeneracionals. La família en el marc de la Constitució espanyola. El desenvolupament d’actituds no violentes en la convivència diària.

Þ    La convivència a l'escola.

Þ    La convivència intercultural a l’escola a les Illes Balears.

Þ    Cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones i col·lectius en situació desafavorida.

Þ    Valoració crítica de la divisió social i sexual del treball i dels prejudicis socials racistes, xenòfobs, antisemites, sexistes i homòfobs.

Þ    La participació en el centre educatiu i en activitats socials que contribueixin a possibilitar una societat justa i solidària.

Bloc 3. Deures i drets ciutadans

Þ    Declaració universal dels drets humans, pactes i convenis internacionals. Condemna de les violacions dels drets humans i actuació judicial ordinària i dels tribunals internacionals. Valoració dels drets i deures humans com a conquistes històriques inacabades i de les constitucions com a font de reconeixement de drets.

Þ    Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoració crítica de les opcions personals dels ciutadans.

Þ    La conquista dels drets de les dones (participació política, educació, treball remunerat, igualtat de tracte i oportunitats), i la seva situació en el món actual.

Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI

Þ    L’Estat de dret: el seu funcionament. El model polític espanyol: la Constitució espanyola i l’Estat de les autonomies. La política com a servei a la ciutadania: la responsabilitat pública.

Þ    Diversitat social i cultural. Convivència de cultures diferents en una societat plural. Rebuig de les discriminacions provocades per les desigualtats personals, econòmiques o socials.

Þ    Identificació, apreciació i cura dels béns comuns i serveis públics. Els impostos i la contribució dels ciutadans. Compensació de desigualtats. Distribució de la renda.

Þ    Consum racional i responsable. Pràctica del comerç just entre la ciutadania. Reconeixement dels drets i deures dels consumidors. La influència del missatge publicitari en els models i els hàbits socials.

Þ    Estructura i funcions de la protecció civil. Prevenció i gestió dels desastres naturals i provocats.

Þ    La circulació viària i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació: causes i conseqüències

Bloc 5. Ciutadania en un món global

Þ    Un món desigual: riquesa i pobresa. La feminització de la pobresa. La falta d’accés a l’educació com a font de pobresa. La lluita contra la pobresa i l’ajuda al desenvolupament.

Þ    Els conflictes en el món actual: les seves causes i el paper dels organismes internacionals i de les forces armades d’Espanya en missions internacionals de pau. Dret internacional humanitari. Accions individuals i col·lectives a favor de la pau.

Þ    Globalització i interdependència: noves maneres de comunicació, informació i mobilitat. Relacions entre els ciutadans, el poder econòmic i el poder polític.

SEQÜÈNCIA PER BLOCS DELS OBJECTIUS ESMENTATS

Els continguts es presenten organitzats en cinc blocs.

Al bloc 1, hi figuren els “Continguts comuns”, que estan encaminats a desenvolupar les habilitats i destreses relacionades amb la reflexió i amb la participació. L’entrenament en el diàleg i el debat i l’aproximació respectuosa a la diversitat personal i cultural, alhora que fomenten una valoració crítica amb les desigualtats, constitueixen una de les aportacions fonamentals de la nova matèria i contribueixen, de manera específica, a l’adquisició d’algunes competències bàsiques.

El bloc 2, “Relacions interpersonals i participació”, tracta aspectes relatius a les relacions humanes des del respecte a la dignitat personal i la igualtat de drets individuals, el reconeixement de les diferències, el rebuig a les discriminacions i el foment de la solidaritat. Així mateix, s’aborden aspectes relatius a la participació i representació al centre escolar i el compromís amb activitats socials encaminades a aconseguir una societat justa i solidària.

El bloc 3, “Deures i drets ciutadans”, aprofundeix en un contingut treballat a tercer cicle de primària. A més del coneixement dels principis recollits als textos internacionals, proposa la reflexió en el sentit dels esmentats principis, en la identificació de situacions de violació dels drets humans i en l’actuació que correspon als tribunals ordinaris i als tribunals internacionals quan aquestes situacions de violació dels drets humans es produeixen.

El bloc 4, “Les societats democràtiques del segle XXI”, inclou continguts relatius a la diversitat social i al funcionament dels estats democràtics i se centra particularment en el model polític espanyol. S’analitza el paper dels diversos serveis públics administradors del bé comú, atenent tant la responsabilitat de les administracions en la seva prestació i millora, com els deures i compromisos dels ciutadans en el seu manteniment.

El bloc 5, “Ciutadania en un món global”, aborda algunes de les característiques de la societat actual: la desigualtat en les seves diverses manifestacions, el procés de globalització i interdependència, els principals conflictes del món actual, així com el paper dels organismes internacionals en la prevenció i resolució d’aquests.

TEMPORALIZACIÓ PER TEMES (LLIBRE TEXT):

                   

                                                        1a. avaluació.

                                Tema 1: Aprenem a ser ciutadans.

                                Tema 2: La convivència en el centre escolar.

                                Tema 3: Les relacions humanes.

                                                       

                                                        2a. avaluació.

                                Tema 4: Una societat plural.

                                Tema 5: La igualtat entre homes i dones.

                                Tema 7: Consum i desenvolupament sostenible.

                                                        3a. avaluació.

                                Tema 8: La convivència ciutadana.

                                Tema 9: Ajuda al desenvolupament.

                                Tema 10: Construint la pau.

METODOLOGIA

L’educació per a la ciutadania té com a objectiu afavorir el desenvolupament de persones lliures i íntegres a través de la consolidació de l’autoestima, la dignitat personal, la llibertat i la responsabilitat i la formació de futurs ciutadans amb criteri propi, respectuosos, participatius i solidaris, que coneguin els seus drets, assumeixin els seus deures i desenvolupin hàbits cívics perquè puguin exercir la ciutadania de manera eficaç i responsable. Aquesta nova matèria es proposa que la joventut aprengui a conviure en una societat plural i globalitzada en què la ciutadania, a més dels aspectes civils, polítics i socials que ha anat incorporant en etapes històriques anteriors, inclogui com a referent la universalitat dels drets humans que, reconeixent les diferències, procuren la cohesió social.

Per aconseguir aquests objectius s’aprofundeix en els principis d’ètica personal i social i s’inclouen, entre altres continguts, els relatius a les relacions humanes i a l’educació afectivoemocional, els drets, deures i llibertats que garanteixen els règims democràtics, les teories ètiques i els drets humans com a referència universal per a la conducta humana, els relatius a la superació de conflictes, la igualtat entre homes i dones, les característiques de les societats actuals, la tolerància i l’acceptació de les minories i de les cultures diverses.

Ara bé, aquests continguts no es presenten de manera tancada i definitiva, perquè un element substancial de l’educació cívica és la reflexió encaminada a enfortir l’autonomia de l’alumnat per analitzar, valorar i decidir des de la confiança en si mateixos, i contribuir a fer que construeixin un pensament i un projecte de vida propis.

En aquest sentit, és necessari desenvolupar, al costat dels coneixements i la reflexió sobre els valors democràtics, els procediments i les estratègies que afavoreixin la sensibilització, presa de consciència i adquisició d’actituds i virtuts cíviques. Per aconseguir-ho, és imprescindible fer dels centres i de les aules de secundària uns llocs que siguin model de convivència, on es respectin les normes, es fomenti la participació en la presa de decisions de tots els implicats, es permeti l’exercici dels drets i s’assumeixin les responsabilitats i els deures individuals. Espais, en definitiva, en què es practiqui la participació, l’acceptació de la pluralitat i la valoració de la diversitat que ajudin els alumnes a construir-se una consciència moral i cívica d’acord amb les societats  democràtiques, plurals, complexes i canviants en què vivim.

L’educació per a la ciutadania està configurada en aquesta etapa per dues matèries: l’educació per a la ciutadania i els drets humans de segon curs, i l’educació eticocívica de quart curs. Les dues matèries s’estructuren en diversos blocs que van des de l’àmbit personal i més pròxim fins al global i més general; en totes dues hi ha un conjunt de continguts comuns a aquests blocs, els quals porten a l’adquisició de procediments, habilitats socials i actituds bàsiques per al desenvolupament d’una bona convivència i de la ciutadania democràtica.

Així, és comú a les dues assignatures del departament que a partir de la reflexió sobre la persona i les relacions interpersonals. També són comuns el coneixement i la reflexió sobre els drets humans, des de la perspectiva del seu caràcter històric, per afavorir que l’alumnat valori que no estan garantits per l’existència d’una declaració, sinó que és possible l’ampliació o el retrocés, segons el context. Finalment, les dues matèries comparteixen l’estudi de les característiques i els problemes fonamentals de les societats i del món global del segle XXI. L’educació per a la ciutadania i els drets humans es planteja el coneixement de la realitat des de l’aprenentatge del social i l’educació eticocívica se centra en la reflexió ètica que comença en les relacions afectives amb l’entorn més proper per contribuir, a través dels dilemes morals, a la construcció d’una consciència moral cívica.

L’educació per a la ciutadania i els drets humans de segon curs tracta aspectes relacionats amb les relacions humanes, tant si són les interpersonals, com si són les familiars o les socials. Aborda també els deures i els drets ciutadans, i aprofundeix en el sentit dels principis que els sustenten i en la identificació de situacions en què es conculquen per aconseguir, d’aquesta manera, que l’alumnat en valori la defensa.

El coneixement de les societats democràtiques aproxima l’alumnat al funcionament de l’Estat i, en particular, al model polític espanyol, així com els deures i els compromisos de l’Estat amb els ciutadans i d’aquests amb l’Estat.

Dins aquest model, l'educació per a la ciutadania en l'ensenyament secundari obligatori permet a l’alumnat un coneixement de l’ordenació política i jurídica de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en general, de l’estructura insular (consells), i de  l’Estatut d’autonomia.

Finalment, s’emmarca la ciutadania en un món global en analitzar problemes i situacions de la societat actual en què es manifesta interdependència, desigualtat o conflicte alhora que es preveuen diverses maneres de buscar solucions.

CRITERIS AVALUACIÓ, ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ ALUMNES PENDENTS I ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ, PROCEDIMENTS SUPORT I RECUPERACIÓ

Criteris d'avaluació i altres

a)    Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, les situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere, ideologia, religió, orientació afectivosexual i altres, respectant les diferències personals i demostrant autonomia de criteri.

b)    Aquest criteri permet comprovar si l’alumnat, davant la presentació d’un cas o d’una situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, tenen determinades persones en les societats actuals i si manifesta autonomia de criteri, actituds de rebuig cap a les discriminacions i respecte per les diferències personals.

c)    Participar en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes en les relacions escolars i familiars.

d)    Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes han desenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap a les persones del seu entorn i si utilitzen de manera sistemàtica el diàleg i la mediació com a instrument per resoldre els conflictes, rebutjant qualsevol tipus de violència cap a qualsevol membre de la comunitat escolar o de la família. A través de l’observació i del contacte amb les famílies, es pot conèixer la responsabilitat amb què l’alumnat assumeix les tasques que li corresponen. D’altra banda, l’observació permet conèixer el grau de participació en les activitats del grup-classe i del centre educatiu.

e)    Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions i alternatives que hi ha en els debats que es plantegin sobre problemes i situacions de caràcter local o global.

f)     Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta degudament utilitzant diferents fonts d’informació i si és capaç d’analitzar-les, sintetitzar la informació per presentar les seves opinions de manera rigorosa, si argumenta degudament, considera les diferents posicions i alternatives a cadascun dels problemes plantejats i arriba a elaborar un pensament propi i crític, presentant les conclusions tant oralment com per escrit.

g)    Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva evolució, distingir situacions de violació d’aquests principis i reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les dones.

h)    Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans i altres convencions i declaracions universals, la seva evolució històrica, si l’alumnat reconeix els actes i les situacions de violació de drets humans al món actual, les discriminacions que encara tenen alguns col·lectius, tant en la legislació com en la vida real i, particularment, si és capaç de descriure i rebutjar la discriminació de fet i de dret que pateixen les dones.

i)     Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que estableixen la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia i descriure l’organització, les funcions i la manera d’elecció d’alguns òrgans de govern municipals, autonòmics i estatals.

j)     Amb aquest criteri es tracta de comprovar si es coneixen els trets fonamentals del sistema polític espanyol, l’organització, les funcions i el funcionament dels principals òrgans de govern estatals, autonòmics i municipals i el paper que correspon als ciutadans en l’elecció i el control d’aquests òrgans, i si s’és capaç d’aplicar els principis del funcionament democràtic a diferents situacions reals.

k)    Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions, reconèixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en el manteniment d’aquests i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana, actituds cíviques relatives a la cura de l’entorn, la seguretat viària, la protecció civil i el consum responsable.

l)     L’objectiu d’aquest criteri és comprovar que es reconeixen els principals serveis que les administracions presten a la ciutadania, el sentit de responsabilitat pública dels càrrecs elegits i, alhora, les obligacions que corresponen a cada ciutadà o ciutadana en la cura i el manteniment dels serveis públics a través de la contribució fiscal. Així mateix, es tracta de comprovar que es coneixen les obligacions cíviques que li corresponen en la cura de l’entorn, la seguretat viària, la protecció civil o el consum responsable.

m)  Identificar alguns dels trets de les societats actuals (desigualtat, pluralitat cultural, convivència urbana complexa, etc.) i desenvolupar actituds responsables que contribueixin a millorar-les.

n)    Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar les causes de la distribució desigual de la riquesa, el fenomen de la pluralitat cultural a les societats europees actuals, els diversos problemes que es localitzen en els medis urbans (racisme, enfrontament en l’ús dels espais comuns, tribus urbanes, “botellón”, etc.) i si l’alumnat reconeix i assumeix les actuacions que cada ciutadà i ciutadana pot realitzar per millorar-los.

o)    Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi juguen els mitjans de comunicació, reconèixer les relacions entre la societat en què viu i la vida de les persones d’altres parts del món.

p)    Amb aquest criteri es tracta de valorar si l’alumnat coneix el paper de la informació i la comunicació al món actual i les relacions que hi ha entre la vida de les persones de diferents parts del món com a conseqüència de la globalització, si comprèn les repercussions que determinades formes de vida del món desenvolupat tenen en els països en vies de desenvolupament i si manifesta actituds de solidaritat amb els grups desafavorits.

q)    Reconèixer l’existència de conflictes, analitzar-ne les causes i el paper que hi desenvolupen les organitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar la importància de les lleis i la participació humanitària per pal·liar les conseqüències dels conflictes.

r)     Amb aquest criteri es pretén comprovar si es coneixen els conflictes més rellevants del món actual i la localització d’aquests, les seves causes, l’actuació de les organitzacions internacionals, de les forces de pacificació i les lleis per les quals es regeixen. Així mateix, es pretén comprovar si l’alumnat reflexiona i assumeix el paper vital que té la participació humanitària i la presència de les organitzacions no governamentals per mitigar les derivacions negatives dels conflictes.

L'avaluació serà sumativa, contínua i integradora. Contínua en tant que està immersa en el procés d'ensenyança/aprenentatge de l'alumne/a, amb la finalitat de detectar les dificultats en el moment en què es produeixen, esbrinar les causes i, en conseqüència, adaptar les activitats d'aprenentatge i determinar les possibles recuperacions a fer. El caràcter integrador de l'avaluació exigeix tenir en compte les capacitats generals establertes per a l'etapa, a través dels objectius de les distintes àrees i matèries.

A la programació didàctica també explicam els procediments que es duran a terme per avaluar els aprenentatges dels alumnes. Aquests instruments d’avaluació han de ser variats, i hauran de dirigir-se tant als resultats com al procés.

Aquests seran els següents:

Þ    Observació sistematitzada

Þ    Exposicions orals

Þ    Comprensió lectora i comprensió escrita

Þ    Redaccions de tot tipus de text (narració, descripción diàleg...)

Þ    Revisió de quaderns

Þ    Treballs cooperatius i treballs individualitzats

Finalment, definim els criteris de qualificació que se seguiran per determinar el resultat de l’avaluació de l’àrea al llarg del curs i, en particular, de la qualificació final ordinària

Aquests seran els següents:

Tenim en compte diferents aspectes de presentació, segons el grup i el nivell educatiu, com:

Þ          Netedat

Þ          ordre

Þ          organització

Þ          claredat

Þ          reflexió i argumentació de les seves opinions

Þ          Exposició de la informació trobada de manera clara i ben sintetitzada

Atenent les característiques de l’assignatura,  les lectures treballades, els debats generals i la reflexió individual i colIectiva, plasmada en activitats d'expressió escrita i oral, són els instruments fonamentals per avaluar l’alumnat, d’aquesta manera aconseguim  treballar l'educació en valors, tan important a la societat actual i que suposa l’objectiu fonamental fonamental d’aquesta assignatura.

Per aprovar el curs és imprescindible haver superat les tres avaluacions. No es farà mitja de les qualificacions si no s’obté un mínim de 5 en la puntuació de cadascun dels trimestres. Quan diem un 5 és exactament això: un 5.  En cas que la nota sigui inferior el trimestre estarà suspès i l’alumne s’haurà de presentar a la recuperació pertinent del trimestre en les convocatòries de juny i/o setembre. La nota de recuperació, en cas d’aprovar, sempre serà 5.